Mural cooperatiu a les galeries de Cicle Superior
Aquest any, com sabeu, el tema monogràfic de l’escola és el respecte pel món que ens envolta, i el volem treballar a través de la contemplació de la seva bellesa.
És per això que els alumnes de Cicle Superior hem volgut arrencar el curs, que ja es presenta prou entrebancat, amb una explosió de color referit a la natura que ens envolta i mostrar-lo a tota l’escola a mode de present. Volíem aprofitar aquesta característica que l’art comparteix amb la natura: la capacitat de meravellar l’home a través de la contemplació, per fer aixecar la vista a tots els membres de l’escola com a símbol de fer-nos sortir de nosaltres mateixos.
Aquesta obra que recorda un mandala tibetà s’ha fet des de dins les galeries de cinquè i sisè però no es pot veure sencer si no sortim al pati, a l’espai comú, de joc i alegria. L’art ens obliga a parar-nos i admirar i ambdues accions són altament educatives per a infants i grans. Aturar-nos, mirar cap amunt i esbatanar els ulls a causa de la bellesa. L’obra dels quatre elements que hem fet ens brinda l’oportunitat d’endinsar-nos-hi i fixar l’atenció en els detalls i és llavors quan descobrim la feina dels alumnes de Cicle Superior:
Cada anella de color concèntrica és ordenada. El centre és negre, fosc, nuclear, interior, matèric, acompanyat del marró que creix en el verd clar de la TERRA. Aquest verd clar es dóna a través del verd fosc cap al amb el blau marí representants de l’AIGUA. D’aquí al blau cel i al violeta que vol representar l’AIRE en el seu estat més vespral. Finalment apareixen el vermell, el taronja i el groc, que ens parlen del FOC. Tot rematat per un ribet lluminós del blanc que s’obre cap a l’exterior, donant sentit al negre del nucli. Del nucli a l’escorça, de l’interior a l’exterior, de la matèria a l’esperit: De la foscor, passant pels colors freds i acabant als càlids fins la llum.
Això no només es descobreix a través del color. L’esperit didàctic de l’obra es reconeix en el fet que cada color està format per formes que els grans han retallat amb esponges i han estampat ordenadament i rítmica. Us animem a jugar a identificar-les. Ells van dissenyar-ne la forma sabent tan sols el color que haurien d’estampar. Què hi veieu?
Com és propi de l’escola, i encara que no ens puguem barrejar com desitjaríem, seguim posant l’accent i l’esforç en el treball comú, en que la feina dels grans beneficiï el creixement educatiu dels més menuts i s’enriqueix la vida quotidiana educativa. L’art té totes aquestes potencialitats que procurem esprémer fins l’última gota.
Comentaris recents