M’imagino que el meu cos es va transformant poc a poc en un arbre. Els meus braços i les meves mans, es converteixen en branques llargues, fines i delicades. El meu ventre i les meves cuixes es transformen en un tronc robust i fort. Ara, els meus peus es transformen en arrels. Són arrels de tiges fines i llargues que s’agafen amb molta força a la terra, no volen marxar, estan ben arrelades al terra. Són arrels ben fortes, tan fortes com ho soc jo per dins…
Ara et convido a mirar dins teu i pensar: Qui t’ha ajudat a créixer? Qui t’ha acompanyat en el teu camí? Qui t’ha ajudat a ser la persona que ets avui?
Mantenint aquesta relaxant sensació, els nens i les nenes de 3r hem anat entrant al nostre interior, dins l’arbre. Hem abraçat tots els nostres pensaments, acollint-los amb estima i amor.
Comentaris recents